Portal:Endre
Sa populacion es de 217 228 abitants, apelats Indriens, per un territòri de 6 790,6 km2.
Formava amb Char, son departament vesin, l'anciana província de Berric que retalhava en partida solament e fins en 1790 lo territòri dels dos departaments.
La prefectura e principala vila es Châteauroux, las sosprefecturas son Le Blanc, La Cresta e Issoudun.
Las darrièras modificacions de las 1 310 articles d'Endre dont 26,4 % d'escapols.
Relèu e geologia
_-_Champs.jpg)
- Boischaut Nòrd
- Boischaut Sud
- Brenne
- Blancois
- Champanha berrichonne
- Pargue natural regional de la Brenne
Idrografia
_-_Pont_rue_de_Souvigny_et_la_Creuse.jpg)
_-_Vue_vers_Ingrandes.jpg)
Climat
Vias de comunicacion e transpòrts
_-_Sainte-S%C3%A9v%C3%A8re-sur-Indre_(36)_-_Vue_vers_Pouligny-Saint-Martin.jpg)
- Ret rotièra d'Endre
- Linha de las Aubrais - Orleans a Montalban-Vila-Borbon
- Lista de garas d'Endre
- Parga de Châteauroux
- Linha de Salbris al Blanc
- Ret de bus Orizont
- Ret interurbana L'Ala Blava
- Aeropòrt de Châteauroux-Centre
- Via verda de las Vals
- Caminòl de granda escorreguda 46
- Caminòl de granda escorreguda 654
- Caminòl de granda escorreguda de país de Valençay
- Caminòl de granda escorreguda de país de la Brenne
- Suls passes dels mèstres campanièrs
- Caminòl de granda escorreguda de país de la Val de Cruesa
- Caminòl de granda escorreguda de país de Champanha berrichonne
Sector alimentaris
Sector militar
- Centre de transmissions de la Marina nacionala de Rosnay
- Còs de sosten tecnic e administratiu de la Gendarmariá nacionala
- 12na basa de sosten del material
Sector energia
Mart
Santuari gallo-roman d'Argentomagus ; Pierre-Denis Gaignault de Sant-Suènh.
Janvier
Lista d'edificis labellisés « Arquitectura contemporanèa remarcabla » d'Endre.
Decembre
Eleccions legislativas de 1978 dins Endre ; Eleccions legislativas de 1973 dins Endre ; Eleccions legislativas de 1968 dins Endre ; Eleccions legislativas de 1967 dins Endre ; Eleccions legislativas de 1962 dins Endre ; Eleccions legislativas de 1958 dins Endre ; Viaducte de l'Auzon.
Novembre
Curat (pera) ; Gara de Sent Maur ; Viaducte de la Bouzanne ; Gara de Buzançais ; André dels Gachons ; Alexandre-Pierre-Amédée Godeau d'Entraigues ; 12na basa de sosten del material ; Lucien Laberthonnière ; Louis Charpentier ; Charles Sadron ; Henri Barboux ; Évariste Thévenin ; Sylvain Pérussault.
Octobre
Louis-Alphonse Savary de Lancosme ; Pierre Jodet ; Stanislas Lemosin ; Combat d'Écueillé ; Pierre Deschamps ; Gérard Coulon ; Blanche d'Antigny ; Jean Brunet (pintre) ; Zèro de conducha (grop) ; Gérard Depardieu ; Louis Moreau (pintre) ; Adolphe Combanaire ; Marie Mercier (communarde) ; Legat Mousnier ; Daniel Tornat ; Léon Pournin ; Raymond Rollinat.
IssoudunEscotar es una comuna francesa, sosprefectura del departament d'Endre , en region Centre e Vau de Léger.
Amb mai d'11 000 abitants, la vila es situada dins l'èst del departament, al limit amb lo departament de Char. Se tròba dins la region naturala de Champanha berrichonne.
Lo departament d'Endre es estat creat a la Revolucion francesa, lo en aplicacion de la lei del , a partir d'una partida de l'anciana província de Berric e qualques parcèlas de Peitau, de Marcha e de Torena. Son capluòc èra fixat a Châteauroux, amb de districtes al Blanc, a La Cresta, a Issoudun, a Argenton-sus-Cruesa e a Châtillon-sus-Endre.
Lo 28 de març de 1773 es nascut a Châteauroux Henri Gatien Bertrand, comte Bertrand.
Lo 26 de març de 1807, Napoleon ordenèt la creacion del tren dels equipatges dempuèi la vila d'Osterode (província de Prússia-Orientala).
En 1854, lo quartièr novèl es bastit per aculhir 379 òmes e 112 cavals. Aquel quartièr serà apelat Bordesoulle.
En 1875, lo ministèri de la guèrra decidís d'implantar una division d'infantariá a Châteauroux, çò que foguèt realizat en 1876. Lo 90e regiment d'infantariá de linha s'installa provisòriament dins de casèrnas abans de s'installar en 1877 dins de novèls bastiments en vila, coma la casèrna Bertrand nascuda en 1882 e batejada atal en 1886, bastida per l'arquitècte Alfred Dauvergne.
De 1875 a 1920, las comunas d'Issoudun e del Blanc aculhisson lo 68e regiment d'infantariá de linha.
En mai, de 1940 a 1942, Issoudun servirà de garnison pel 1er regiment d'infantariá de linha, lo 1er regiment de Flandres e lo 72e regiment d'artilhariá.
En 1934, après l'arribada del 14e regiment de tiralhaires argerians a la casèrna Bertrand, aquesta vendrà una ciutat administrativa.
- Decopatge administratiu :
- Representacion politica :
- Circonscripcions electoralas :
- Demest las personalitats politicas e mediaticas:
Jornals
Television
Ràdios
