Una frontièra es un espaci d'espessor variabla, de la linha imaginària a un espaci particular, separant o jonhent dos territòris, en particular dos Estats sobeirans e pòdon fòrça variar segon las regions e los periòdes. Diferentas nocions tornan dins son camp que concernisson un espèctre tan larg coma l'istòria , la sociologia, l'antropologia , lo drech internacional, la sciéncia politica o la geografia. Es marcat per un simbolisme fòrt, basat sus de connotacions talas coma una barrièra o una joncion, que se caracteriza per la coexisténcia de mai o mens 200 Estats.
Caricatura del quotidian francés Lo Pichon Journal : profechant de l'annexion del condomini austro-hungaro-otoman, Ferdinand de Bulgaria proclama l'independéncia de sa principautat, fins alara nominalament plaçada jos sobeiranetat otomana.
La crisi bosniaca met a las presas las grandas poténcias europèas las unas amb los autres pendent l'auton e l'ivèrn 1908-1909. L'annexion formala per Àustria-Ongria de las vilayets de Bòsnia e d'Ercegovina en octobre de 1908 constituís l'element iniciador d'aquela crisi diplomatica.
Las doas circonscripcions, apartenissent nominalament a l'Empèri otoman, son administradas dempuèi 1878, al nom del sultan otoman, per la dobla monarquia, confòrmament a las decisions del congrès de Berlin. Aquelas disposicions limitan lo drech d'ocupacion a 30 annadas e garantisson los dreches sobeirans del sultan. Pendent las 30 annadas seguentas, los dirigents de la dobla monarquia menan una politica qu'a per mira de rendre irreversibla la tutèla austro-ongresa sus aqueles territòris, que relèvan del ministre comun austro-ongrés de las finanças.
En 1908, al tèrme del periòde d'ocupacion prevista en 1878, la revolucion dels Joves-turcs e la politica menada per Serbia dempuèi lo còp d'estat de mai incitan Àustria-Ongria a modificar l'estatut internacional dels vilayets en procedissent a lor annexion formala, coma los acòrdis secrèts concluses en 1881 e 1884 amb lo Segond Reich e l'Empèri rus o li permeton. Aquela modificacion d'estatut, coblada amb l'ereccion de la principautat de Bulgaria en reialme independent, crèa las condicions d'una crisi internacionala màger. Atal, un còp Russia circonvenue a Buchlau lo 16 de setembre, Serbia, malgrat son isolament diplomatic, refusa, dins un primièr temps, de reconéisser la modificacion de l'estatut dels ancians vilayets ocupats. Al tèrme de mantun mes de tensions diplomaticas, lo reialme de Belgrad, isolat, abandonat per sos aliats, se tròba obligat, lo 31 de març de 1909, dins un segond temps, d'acceptar los tèrmes de la nòta austro-ongresa somant son governament de reconéisser lo cambiament d'estatut internacional del condomini austro-ongrés.
Frontièra
.jpg)
.jpg)
.jpg)
