Portal:Cultura
« la cultura, es çò que rèsta dins l'esperit quand s'a tot oblidat »
La cultura es l'ensemble de las coneissenças, de las abiletats e dels usatges aquerits per l'experiéncia e l'estat de consciéncia. Descriu, qualifica e emplega las ressorsas dels monds dels organismes, dels animals e dels umans en complement natural.
De còps d'unes cercan de l'aprigondir. Alara, amassa los sabers, las cresenças, las practicas, l'imaginari , la creativitat e las ideologias dels intellectuals, de las religions, de las arts, de las sciéncias e dels espòrts, en grops de personas, que constituïsson la flor o lo pòble. La cultura se definís atal coma la difusion de totes aqueles sabers e, melhor encara, la transmission de l'interès per la coneissença.
Dins un contèxt de mixitat sociala, la cultura ven la coneissença de las estructuras e de las manifestacions que fan l'unitat d'un grop, d'una collectivitat o d'una societat. En cambiant de perspectiva, se pòt considerar alara una cultura de massa comuna a tota una societat governada e difusada pel mejan de tecnicas industrialas.
« la cultura, dins son sens mai larg, es considerada coma l'ensemble dels traches distintius, espirituals e materials, intellectuals e afectius, que caracterizan una societat o un grop social. Englòba, otra las arts e las letras, los mòdes de vida, los dreches fondamentals de l'èsser uman, los sistèmas de valors, las tradicions e las cresenças. »
— Conferéncia mondiala sus las politicas culturalas, Mexico City, 26 de - julhet de 6 aôut 1982, Declaracion de Mexico sus las politicas culturalas
Las teorias del contracte social son de teorias de filosofia politica que pensan l'origina de l'Estat dins una convencion originària entre los umans, per la quala aquestes renóncian a una partida de lors libertats, o dreches naturals, en escambi de leis garantissent la perpetuacion del còs social.
L'idèa d'un contracte social pausa ja la d'un estat de natura, preexistissent a tota societat organizada. Aquel estat de natura correspond pas brica a una realitat istorica precedissent l'instauracion de las leis, mas a l'estat teoric de l'umanitat quand tirada a tota lei. Lo contracte (o pacte) social es alara pensat coma un pacte liurament establit per la comunautat dels umans amb la tòca d'establir una societat organizada e ierarquizada.
Lo concèpte meteis d'un pacte social apareis precòçament en çò de Platon (jos forma de castas) dins l'encastre d'una pensada mai larja sus la fondacion d'una ciutat ideala. Hugo Grotius es pasmens lo primièr, dins l'istòria de la filosofia politica, a consacrar una part importanta de sa reflexion a la definicion del contracte social. Los teoricians grands d'aquel concèpte demòran pasmens a aquel jorn Thomas Hobbes e John Locke, abans Jean-Jacques Rousseau.
Se demòran estacadas a las figuras filosoficas que los an defendudas dins lor diversitat, las divèrsas teorias del contracte social tròban lor origina dins un contèxt politic e filosofic comun, que cridava una reflexion prigonda sus la genèsi e la rason d'èsser de còs social e politic. Perqué aquela societat ? Perqué la societat ? Perqué viure amb d'òmes amb que s'a pas necessàriament volgut viure, e se sometre a de règlas a las qualas s'a pas causit de se sometre ?
La galariá dels Oficis, principal musèu de Florença, en Itàlia. Al fons, lo campanal del Palazzo Vecchio.
.jpg)
| Tips de culturas | Transmission de la cultura | Teorias sus las dinamicas | Disciplinas | |
|
cultura legitima • cultura de massa • cultura populara • contracultura • soscultura • capital cultural • tradicion • cultura orala • civilizacion • Cultura (etologia) |
socializacion • educacion • aculturacion • assimilacion • transculturation • dardalh cultural • egemonia culturala • etnocidi |
diffusionnisme • culturalisme • La Distincion (Pierre Bourdieu) • Estructuralisme |
||
 |
 |
 |
 |
Tèmas dins l'art e la cultura
Diversitat culturala |
Manifestacions de la cultura
Organizacion de la cultura |
_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg) |
Las actualitats culturalas sus Wikinews
- : Concors Eurovision de la cançon 2024 : resultats de la primièra semifinala
- : Lo viatjaire rus Viktor Pinchuk — un « indigèna » demest los indigenes
- : Vacanças d'errància mzungu, la presentacion del libre de l'aventurièr rus a agut luòc dins la capitala de Crimèa
- : JAPON GRATUITAMENT, presentacion d'un libre del viatjaire rus Viktor Pinchuk
- : Lo fotograf rus Viktor Pinchuk a presentat son exposicion novèla "l'art arquitectural de las civilizacions desaparegudas de la Méso-America"
- : París : lo licèu Chaptal obrís sas pòrtas a l'escasença de las Jornadas europèas del patrimòni
- : Estats Units : lo cantaire Jimmy Buffett es mòrt
- : RDC : Fally Ipupa declina sa participacion a la serada de barradura dels 9en Jòcs de la Francofonia 2023
- : La cantaira Lizzo a respondut dins un comunicat a las acusacions portadas contra ela
- : La cantaira Lizzo perseguida en justícia per sas ancianas dançairas
- Vivendi es un grop francés especializat dins la comunicacion qu'esplechava a son origina de las rets de distribucion d'aiga.
- Un Caïd es, en Africa del Nòrd, un notable que cumulava un còp èra de las foncions administrativas, judiciàrias, financièras e de còps de cap de tribú.
- Las Canhas de garda son una ret feminista francesa contra lo sexisme dont serián victimas las femnas dins los mèdias e dins l'espaci public en general.
- La dinastia salomonide es una dinastia d'Etiopia , se reclamant de la descendéncia del rei Salomon e de la Reina de Saba, dont se diguèt que balhèt naissença al primièr rei Ménélik Ier (cap a -950).
- La Canebière a Marselha tira son nom del cambe dont èra un dels mai grands taulièrs al mond fins a sa proïbicion e l'emergéncia de sas ersatz.
- La vila de Tataouine es coneguda a travèrs lo mond entièr per son nom qu'inspirèt lo realizator de cinèma George Lucas dins la causida del nom de la planeta dels sables : Tatooine. Virèt de las scènas del film Star Wars, episòdi IV : Un espèr novèl dins la region.
- La distribucion dels films cinematografics de produccion americana en Euròpa èra una condicion del plan Marshall.
- Los scenaris de Manga son per la màger part de las composicions fachas a partir d'articles enciclopedics, ont un tèma es mes en valor, de faiçon mai o mens prononciada.
- Renaud Donnedieu de Vabre, ministre francés de la cultura e de la comunicacion de 2004 a 2007, a remés los insignes de Chevalier dins l'Òrdre de las Arts e de las Letras a Michel Ancel, Shigeru Miyamoto e Frédérick Raynal, tres creators de videojòcs.
- Lo blau e lo blanc utilizats pels quasèrns d'escolans en França son de colors atenuadas. Aquel principi d'ergonomia suggerís als escolans un estat de calma.
- Qu'a dich : « Quand ausissi lo mot cultura, sortissi mon revòlver » ? Responsa
- Verai o fals : L'eslogan « Quand ausissi lo mot « Revòlver », sortissi ma Kultur » es un eslogan pacifista ? Responsa
- Verai o fals : Los mots cultura e culte an la meteissa origina ? Responsa
- Verai o fals : Los mots cultura e cuol an la meteissa origina ? Responsa
- Qu'a dich : « l'umanitat s'installa dins la mono-cultura ; s'aprèsta a produire la civilizacion ne massa, coma la bledaraba. Son ordinari comportarà pas mai qu'aquel plat. » Responsa
- Qu'a dich : « Dins la societat novèla, de nauta e universala cultura, l'art serà a l'encòp lo dieu familiar dels foguièrs mai modèstes, lo dieu esplendid de la ciutat. » Responsa
Portal de las fèstas e de las tradicions 
Portal del carnaval 
Portal del folclòr e del legendari 
Portal de l'umor
Portal del patrimòni mondial 
Portal del patrimòni cultural immaterial 
Portal de la proteccion del patrimòni
Portal dels monuments istorics franceses 
Bens d'interès cultural en Espanha 
Portail dels monuments protegits de Portugal
Portail del Registre nacional dels luòcs istorics 
Portal del pargue nacional de Yellowstone 
Portail del pargue nacional de Yosemite
|
Actualitats culturalas sus Wikinews Actualitats |
|
Definicion del mot cultura sus Wiktionnaire Diccionari |
|
Documents multimèdia liures sus Commons Ressorsas multimèdia |
 WikiversitéComunautat pedagogica liura |
