Portal:Espècias e aromates

Accès al projècte e a las discussions :
Le projet « Épices et aromates » lié à ce portail
Bistro du projet « Épices et aromates » lié à ce portail
Una pagina de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.
Important : Coma tot produch vegetal, las espècias pòdon èsser perilhosas ! Mercé de legir aquela mesa en garda

Espècias e aromates

490 articles de Wikipédia son actualament consacrats a las espècias e aromates,
dont 2 articles de qualitat e 3 bons articles.
Presentacion
Las espècias e las aromates son de substàncias principalament vegetalas utilizadas talas qualas e en pichonas quantitats per reauçar lo gost dels aliments o ne modificar l'aròma. La nocion englòba egalament las èrbas aromaticas e las mesclas d'espècias, mas pas los condiments, que son puslèu de preparacions mesclant divèrses ingredients. Aquestes son sovent portats a taula pendent lo servici, mentre qu'espècias e aromates son incluses dins la confeccion dels plats.

Las espècias e las aromates son egalament utilizats per lors proprietats medicinalas, aital coma dins divèrses domenis artisanals e industrials, coma la perfumariá, o la tinturariá. Per gardar una certana coeréncia, aquel portal cobrís pas pasmens que los produches que fan l'objècte d'un usatge culinari.

Lumière sus…
Ase fétide iranienne, récoltée dans la région d'Ispahan.
Ase pudent iraniana, recoltada dins la region d'Ispahan.

L'ase pudent o asa-fœtida es una goma-resina utilizada coma dròga vegetala e coma espècia. Es tirada de la raiç pivotanta de mantuna planta del genre Ferula (familha de las Apiaceae) que creisson en Iran, aital coma en Asia centrala e del sud. Es una substància dura, de color ròsa palla a brun-rog escur, que desgatja una odor fòrta e ponchanta. Aquesta evòca l'alh , la ceba, l'uòu poirit o lo gas d'esclairatge, e li val sa qualificacion de « pudenta », valent a dire « pudenta, pudenta ».

Coma d'autras resinas pròchas, talas coma lo galbanum o lo sagapénum, l'ase pudent èra ja coneguda dins l'Antiquitat greco-romana. Son istòria se confond en partida amb la del celèbre silphium, a lo qual lo mond mediterranèu prestava d'innombrablas vertuts medicinalas e gastronomicas. Es tanben largament citada dins la literatura ayurvédique, puèi dins los tractats medicals arabo-persans, dins los erbaris medievals, dins los tèxtes de la medecina tradicionala chinesa e enfin dins las pharmacopées de l'epòca modèrna.

La taxonomia de las plantas productrises d'ase pudenta es complèxa e confusa. La resina es principalament associada a las espècias Ferula assa-foetida e Ferula foetida, longtemps consideradas coma sinonims. Mens estudiada, Ferula nartèx es egalament sovent citada coma font del produch. La literatura especializada menciona encara d'autras Ferulas, mas lor importància economica es segurament inferiora e lor composicion phytochimique poiriá significativament diferir. Dins la màger part de las lengas, lo meteis nom s'aplica a la resina e a las plantas que la produson.

L'ase pudent es un remèdi tradicional a lo qual l'ayurveda , la medecina yunâni e la phytothérapie occidentala acòrdan de nombrosas proprietats, principalament contra los trebols gastroïntestinals e respiratòris. La resina a fach l'objècte d'estudis farmacologics e de nombrosas accions terapeuticas son estadas mesas en evidéncia. Lo produch conten en efièch de principis phytochimiques coma l'acid férulique, dels coumarines sesquiterpéniques e dels compausats organosulfurés, que presentan d'activitats biologicas interessantas en medecina.

Coma ingredient culinari, l'ase pudent es sustot emplegada dins las cosinas indianas e orientalas, ont acompanha o remplaça las aromates alliacés tals coma l'alh e la ceba. Es pauc coneguda e apreciada en Occident a causa de son odor jutjada fastigosa, malgrat que faga per exemple partida de la recèpta de la saussa Worcestershire. Es egalament utilizada en perfumariá, sustot coma fixador, e de còps en agricultura coma produch phytosanitaire, en particular coma pesticida natural.

Los principals païses productors d'ase pudent son istoricament Afganistan e Iran, que l'expòrtan quasi exclusivament cap a Índia, jos sa forma bruta. La resina i es tractada e condicionada, puèi es parcialament re-exportada cap a la rèsta del mond, sovent mesclada a d'autres produches. Dempuèi 2020, Índia cerca d'implantar la cultura dins lo Himachal Pradesh per tal de contentar la creissença de sa consomacion.

Articles recents
  1. Sal de gusano (19 d'abril de 2024)
  2. Fino (citron) (14 d'abril de 2024)
  3. Limón de Pica (7 de març de 2024)
  4. Tankan (tangor) (1er març de 2024)
  5. Jabon (4 de genièr de 2024)
  6. Lime pursha (31 de decembre de 2023)
  7. Glycyrrhiza uralensis (27 de novembre de 2023)
  8. Citrus voangiala (13 de novembre de 2023)
  9. Karna (Citrus) (11 de novembre de 2023)
  10. Citrus hongheensis (8 de novembre de 2023)
  11. Piment Guajillo (14 d'octobre de 2023)
  12. Allium thunbergii (9 d'octobre de 2023)
  13. Cymbopogon winterianus (30 de setembre de 2023)
  14. Zanthoxylum schinifolium (21 de setembre de 2023)
  15. Zanthoxylum armatum (12 de setembre de 2023)
O sabiatz ?