Marie-Agnès de Virieu Beauvoir
| Naissença | |
|---|---|
| Decès | |
| Activitat |
Marie-Agnès de Virieu Beauvoir, nascuda lo a Corbelin (Isèra) e mòrta lo a Tors (Endre e Léger) a l'edat de 93 ans, es una religiosa francesa de l'òrdre dels benedictins.
Dirigís mantuna abadiá al títol d'abadessa comendatària, e sustot la de Beaumont-lès-Tors, ont es la darrièra a ocupar aquela carga, de 1786 a 1790.
Biografia[modificar | modificar lo còdi]
La familha de Virieu es una vièlha familha de la noblesa dalfinesa. La branca de Virieu Beauvoir nais lo del maridatge entre Sibuet de Virieu, senhor de Faverges, e Antoinette de Beauvoir[1].
Marie-Agnès de Virieu Beauvoir nais lo a Corbelin dins Isèra ; es lo catorzen e darrièr mainatge d'André Nicolas de Virieu Beauvoir, conselhièr al Parlament de Daufinat, e de Louise-Marie de Boffin[2].
Es abadessa de l'abadiá de monjas benedictinas de Notre-Dame-de las-Colomnas a Viena a una data non precisada[3] o de l'abadiá Sant Andrieu-lo-Naut dins la meteissa vila en 1787, segon las fonts[4].
En 1786, es nommada abadessa de Notre-Dame de Beaumont-lès-Tors. A aquel títol, supervisa la fin de las òbras de reconstruccion de l'abadiá engatjats per l'abadessa precedenta[5] après un grèu incendi subrevengut en 1784[6]. Al moment de la Revolucion francesa, las 46 religiosas de l'abadiá, dont Marie-Agnès de Virieu Beauvoir, son caçadas als tèrmes dels decrets dels , e ordenant la confiscacion dels bens del clergat ; l'abadessa assistís a l'establiment de l'inventari dels bens de l'abadiá entre l'8 e lo [7]. Las religiosas tròban refugi dins l'ostal de la Cordelièra dicha « de Tristan lo Hermite » a Tors. En 1804, sièis d'entre elas i sejornan totjorn ; demest aquestas figura l'anciana abadessa que i se morís lo [5].
Referéncias[modificar | modificar lo còdi]
- de Hozier 1757, p. 1071.
- de Hozier 1757, p. 1079.
- Ludovic de Miribel, « Mistralie de Voiron », Bulletin de l'Acadèmia delfinala, t. X, seria 4, 1896-1897, p. 101 (legir en linha).
- François Zénon Collombet, Istòria de la santa glèisa de Viena dempuèi los primièrs tempses del Crestianisme, fins a la supression del sèti, en 1801, Mothon, , 488 p. (legir en linha), p. 398.
- Collectiu 1995, p. 5.
- Collectiu 1995, p. 2.
- Édouard Gatian de Clérambault, « Confiscacion de l'Abadiá de Beaumont-Las-Torres - Inventari dels mòbles e efièches de la cy-davant Abadiá de Beaumont-Las-Torres », bulletin de la Societat arqueologica de Torena, t. XX, , p. 249-286 (ISSN 1153-2521).
Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]
: document utilizat coma font per la redaccion d'aquel article.
- Collectiu, Santa Maria de Beaumont lès Tors, abadiá Reiala : de monjas benedictinas en Torena (1002-1790) : exposicion temporària del 1er al , Tors, Escòla d'aplicacion del Tren, , 17 p.
- Louis Pierre de Hozier, Armorial general de França, Firmin-Didot, , 1335 p. (lira en linha).
