Lygaeus obscurellus

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Lygaeus obscurellus es una espècia fossila d'insèctes hémiptères del sosòrdre dels hétéroptères (cimècs), de la familha de las Lygaeidae, dins lo genre Lygaeus.

Classificacion[modificar | modificar lo còdi]

L'espècia Lygaeus obscurellus es descricha en 1937 pel paleontològ francés Nicolas Théobald (1903-1981) dins sa tèsi[1],[2].

Fossils[modificar | modificar lo còdi]

L'olotip , de l'èra Cenozoïc e de l'epòca Oligocèn (33,9 a 23,03 Ma), fa partida de las colleccions de l'institut geologic de Montpelhièr e ven del jaç fossil del gip d'Ais de Provença dins lo departament de las Bocas de Ròse.

Etimologia[modificar | modificar lo còdi]

L'epitèt especific obscurellus significa en latin « escur ».

Descripcion[modificar | modificar lo còdi]

Caractèrs[modificar | modificar lo còdi]

Insècte al còs brunâtre. Lo cap es leugièrament alongat, arredondida a l'arrièr ; lòbe median salhissent ; gròsses uèlhs laterals de forma ovala ; antenas quasi tan longas coma lo còs, quatre articles, lo primièr mai o mens tan long coma lo cap, lo segond un pauc mai long, lo tresen plus cort que lo segond, lo quatren non renflé. La susfàcia del cap es cobèrta de qualques pontuacions negras que se retròba sul torax e la corie de las hémélytres.

Pronotum en forma de trapèzi, a bòrds laterals dreches, bòrd posterior amb dobla sinuositat.

Scutellum en triangle isocèle, a puntejada bruma.

Hémélytres alongats, relativament estreches ; corie amb doas nervaduras longitudinalas, membrana amb qualques raras nervaduras (3) ; la susfàcia de las hémélytres es de tencha escura amb doas tacas mai claras, l'una a l'extremitat de la membrana e l'autre al contacte de la membrana e de la corie.

Las rèstas de las patas I, II e III mòstran que los femurs son pas renflés e que los tarses son a tres articles[1].

Dimensions[modificar | modificar lo còdi]

Antenas : 12,5 mm ; longor del còs dempuèi l'extremitat del cap fins a la de l'ala drecha : 14,5 mm[1].

Afinitats[modificar | modificar lo còdi]

L'estructura de las antenas, de las patas e la nervacion de las hémélytres dont la membrana presenta pas que qualques nervaduras longitudinalas atribuïsson nòstre escapolon als Lygaeidae. Se distinguís de Lygaeus elongatiabdominalis N. Théobald d'Ais (pagina 362) per l'ornamentacion dels teguments e per las cuèissas non renflées. Sa talha es tanben un pauc mai pichona [1].

Biologia[modificar | modificar lo còdi]

« lo g. Lygaeus a una extension quasi universala. Aqueles cimècs vivon sus las èrbas[3]. »

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

Document utilisé pour la rédaction de l’article : document utilizat coma font per la redaccion d'aquel article.

Obratge[modificar | modificar lo còdi]

  • [1937] Nicolas Théobald, « los insèctes fossils dels terrens oligocèns de França 473 p., 17 fig., 7 cartas,13 taulas, 29 pòsts fòra tèxt », Bulletin Mesadièr de la Societat de las Sciéncias de Nancí e Memòrias de la Societat de las sciéncias de Nancí, Estampariá G. Thomas,‎ , p. 1-473 (ISSN 1155-1119 e 2263-6439, OCLC 786027547). Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'articleVoir et modifier les données sur Wikidata

Publicacion originala[modificar | modificar lo còdi]

  • [junh de 1937] Nicolas Théobald, Nòta complementària suls insèctes fossils oligocèns dels gips d'Ais de Provença, Institut de Zoologia, carrièra Santa-Catarina Nancy, coll. « Bulletin Mesadièr de la Societat de las Sciéncias de Nancí / (Nlle. Seria) N°6 », , 157-178, 7 figuras, 2 pòsts fòra-tèxt. (ISSN 1155-1119, DOI 10.5281/ZENODO.24876, BM SSN Junh de 1937)

Veire tanben[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. a b c e d Nicolas Théobald Junh de 1937, p. 171.
  2. (en) Referéncia Paleobiology Database : Lygaeus obscurellus Theobald 1937 (milkweed bug) (consultat lo )
  3. Nicolas Théobald 1937, p. 362-363.