Consistori del Gay Saber

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Consistori del Gay Saber
Logo de l'organisation
L'iniciala de la primièra pagina de las Leys d'amor.
Situacion
Creacion 1323
Domeni Concors de poesia
Sèti Tolosa
Lenga Occitan
Organizacion
Membres 7 membres « mainteneurs »
Acadèmia dels Jòcs Florals (1694) Suivant
modificar Consultez la documentation du modèle

Lo Consistori del Gay Saber, (en francés, Consistòri del Gaujós Saber o de la Gaujosa Sciéncia) èra una acadèmia poetica fondada a Tolosa en 1323 per far reviure e perpetuar la poesia lirica dels trobadors. Es considerada coma la mai anciana institucion literària del mond occidental.

Es tanben coneguda amb lo nom d'Acadèmia dels Jòcs Florals (Acadèmia dels Jòcs Florals).

L'expression Gay Saber èra una faiçon de nommar en occitan l'art de compausar de poesias liricas.

Istoric[modificar | modificar lo còdi]

A Totsants 1323, sèt personatges que se son apelats los « sèt trobadors », mas que comprenián un jovencèl, Bernart de Panassac, senhor d'Arroeda [1], Guilhem de Lobra, borgés, Berenguier de Sant Plancat e Pèira de Mejanaserra, doas changeurs, Guilhem de Gontaut e Pey Camo, dos mercands, e un notari, Bernat Oth, an volgut restablir lo lirisme cortés après la crosada contra los albigeses al sègle XIII . La noblesa del comtat de Tolosa èra sortida arroïnada de la guèrra. Los darrièrs foguièrs ont lo gost de la poesia aviá subreviscut, los corses d'Astarac, de Fois, de Narbona, de Rodés, s'èran escantits.

Se son apelats gaujosament La Sobregaya Companhia Dels VII Trobadors de Tolosa (la Companhiá plan gaujosa dels sèt trobadors de Tolosa). An enviat una letra a totes los poètas de la Lenga d'òc per lor demandar de participar a un concors lo primièr mai seguent. Se son amassats amb los Capitouls de la vila de Tolosa. Cada annada, lo trobador venceire recebiá coma prèmi, la joya, una violeta daurada a l'aur fin ofèrta per la vila de Tolosa[2].

Lo primièr concors de poesia a agut luòc lo . S'es primièr debanat al vergièr de las Agustinas[3]. Aquela competicion es vengut pauc après una fèsta locala finançada per las Capitouls.

Lo primièr prèmi, la violeta d'aur, apelada dins l'ancian registre la joya de la violeta, es estat remés lo a Arnaut Vidal de Castèlnòu d'Arri per un sirventès a la glòria de la Verge Marie[4],[5]. Es creat a l'encòp doctor dins la gaujosa sciéncia, valent a dire la poesia.

Per jutjar Los membres de la Companhia an primièr comandat una gramatica occitana, comprenent las règlas de la poesia. Lo primièr compilator n'es estat Guilhem Molinier, cancelièr de la Companhia, dont lo Las leys d'Amors[6] es estat acabat entre 1328 e 1337. A patit doas represas ulterioras. Mantun autre tractat e tèxtes gramaticals son estats produches per de poètas associats al Consistori. An cargat lo cancelièr e lo bedèl de dreçar los estatuts e las règlas amb un tractat de retorica e de poesia, suls quals se podiá jutjar del meriti dels poèmas presentats per recebre lo prèmi. Los estatuts e las règlas son estats aprovats, après discussions per l'amassada, e publicats en 1355[7]. Es aquela annada que los sèt membres del Consistòri an pres lo nom de Mainteneurs del gaujós saber o de la gaujosa sciéncia per significar que volián mantenir las règlas de la poesia qu'avián balhadas dins las Leys d'Amors. Doas autras flors, lo lagui d'argent e l'englantina d'aur, son estadas ajustadas abans 1356 per las Capitouls[8]. Lo jardin dins lo qual se debanava lo concors se trobava dins los barris de Tolosa essent estats estralhats pels angleses en 1356, lo concors s'es puèi passat dins l'ostal de la comuna de Tolosa.

Es en 1355 que lo nom de mainteneurs del gaujós saber apareis pel primièr còp dins los registres. Los sèt mainteneurs son alara, Cavayer de Lunèl, doctor en drech, Barthélemi Isalguier, cavalièr, Pierre de la Selva, licenciat en drech, mèstre Jean de Seyra, bachelièr en drech, Bertrand Delsalgar, jovencèl, mèstre Raimon Gabarra, bachelièr en drech, Germain de Gontaut, negociant[9].

Los concorses se son debanats per intermiténcia fins en 1484, data a la quala lo darrièr prèmi es estat atribuït a Arnaut Bernart de Tarascon. Pendent aquel periòde de 160 ans, una centena de prèmi son estats acordats. Los participants al concors son venguts del sud dels Pirenèus e del nòrd d'Occitània, òmes e femnas. A una data desconeguda, benlèu en 1385, una femna catalana anonima a somés un planh als sèt responsables per obtenir lor jutjament. Lo planh (lamentacion) es lo d'una femna fidèla per son amorós, absent dempuèi mantuna annada.

Lo concors es vengut tan celèbre que lo rei d'Aragon Joan Ier a enviat en 1388 dels ambaissadors al près del rei de França Carles VI per li demandar d'enviar de poètas de la província de Narbona, valent a dire de Tolosa e dels entorns, per realizar son intencion de far dins sos estats un establiment de la gaujosa sciéncia.

Dins una responsa a çò qu'a escrich Germain de la Falha (1616-1711) dins los Annals de la vila de Tolosa dempuèi la reünion de la comtat de Tolosa a la Corona[10], Guillaume de Ponsan (1682-1774), ancian secretari de l'Acadèmia dels Jòcs Florals, dins Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, fa remarcar que l'institucion de la Violeta d'aur data de e la dels Jòcs florals es estada facha a la debuta del sègle XV per la Dòna Clémence Isaure e que lo nom de Jòcs florals data pas que d'aquela epòca e apareis pas jamai de per abans[11].

Guilhem de Galhac obrís en 1458 un registre per i reculhir las pèças coronadas als Jòcs Florals. Compren 56 paginas. Es dividit en tres partidas correspondent a las tres flors reservadas als laureats dels concorses annals, la violeta, l'englantina e lo lagui. Legat a la municipalitat de Tolosa en 1493, es ara conservat dins los archius de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

En 1471, lo Consistori a perdut son caractèr unicament occitan. A decernit la violeta d'aur a Peire de Janilhac non ostan qu'el fos Francés, per so que dictec e·l lengatge de Tholosa, (malgrat qu'el bota francesa, a compausat dins la lenga de Tolosa).

En 1513, lo Consistori es estat transformat en Collègi de retorica e de poesia francesas. La tradicion n'atribuís la creacion a Dame Clémence, mai tard apelada Dame Clémence Isaure, a partir del tèxt del Libre rog se trobant dins los archius del Collègi de retorica [12]. Aquela tradicion es estada atacada per l'abat Magi e lo procuraire Charles de Lagane en 1774[13]. De poesias son encara presentadas en lenga d'òc en 1513, puèi sols lo francés e lo latin son estats utilizats.

De letras patentas portant sul restabliment dels Jòcs Florals en una Acadèmia de las Letras Polidas son estadas balhadas per Loís XIV en 1694[14]. Lo francés ven la sola lenga utilizada pel concors. Los sèm despensadas pendent las fèstas dels Jòcs Florals son estadas fixadas a 1 400 libres per un arrèst del conselh del rei del .

Organizacion del Consistori del Gay Saber[modificar | modificar lo còdi]

Lo Consistori es compausat de sèt membres o mainteneurs. Se son causits un cap a qu'an balhat lo títol de cancelièr. N'an causit un autre que s'es apelat bedèl o secretari.

Jòcs Florals a Barcelona e a Valença[modificar | modificar lo còdi]

Dels trobadors e poètas de la corona d'Aragon (l'occitan essent alara considerat coma la lenga sabenta e utilizat dins la màger part de las manifestacions literàrias, particularament poeticas) participan als Jòcs Florals de Tolosa, entre autras Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Icart e Guillem de Masdovelles. A partir de 1393, e a l'iniciativa del rei Joan Ier d'Aragon, los jòcs son instaurats a Barcelona. Lo rei Joan Ier autoriza Jaume March e Luís d'Averçó a fondar a Barcelona un Consistori de la Gaia Ciència. Martin Ier d'Aragon nomma lo Jaume March e Luís d'Averçó mainteneurs de l'Acadèmia barcelonesa en avent las meteissas prerogativas que lors confraires de Tolosa[15].

Trobadors associats als Jòcs florals[modificar | modificar lo còdi]


Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. ↑ Joseph Anglade, Las leys d'amors, tòm 4, p. 18-20 (lira en linha)
  2. ↑ C. Brunel, compte-rendut del libre de Joseph Anglade, Las Leys d'Amors. Manuscrit de l'Acadèmia dels Jòcs Florals, Privat, Tolosa, 1919-1920
  3. ↑ Guillaume de Ponsan, Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, p. 98-104 (lira en linha)
  4. ↑ La còpia del poèma es entitolada : Cirventes, laqual fe non Arnauts Vidal del Castelnau d'Arri, e gazanhet la violeta daur a Tolosa, so ès assaber la primiera que se donet, e fo en l'an MCCCXXIIII.
  5. ↑ « Cirventes lo qual fe non Arnautz Vidal dal Castel Nou d'Arri, e gazanhet la violeta de l'aur a Tolosa », dins Camille Chabaneau, Jean-Baptiste Noulet, Dos manuscrits provençals del sègle XIV , p. 74-76 (lira en linha)
  6. ↑ Guilhem Molinier (trad. sénhers d'Aguilar e d'Escouloubre, revista per Gatien-Arnoult), Monumens de la literatura romanica, t. 1- Las Flors del Gay Saber : Las Leys d'Amors. Premièt partisses, Segonda partisses, Tolosa, Tipografia de J.-B. Paguèt editor, (lira en linha), p. 1-365
  7. ↑ Dos registres son conservats dins los archius de l'Acadèmia dels Jòcs Florals. Son cobèrts de velós verd. Son escriches en ancian occitan.
    Lo mai ancian dels registres es estat apelat per son autor Las Leys d'Amors. Es dividit en tres partidas :
    - la primièra partida tracha d'a quala partida de la filosofia apartenís la retorica jos la quala l'autor a recaptat la poesia.
    - la segonda partida balha las règlas de la versificacion vulgara e rimada, e dels divèrses genres dels poèmas;
    - la tresena partida balha los principis de la gramatica.
    A la debuta d'aquel registre, una letra en vèrs de las mainteneurs datada de 1356 autoriza d'o publicar. Es precedida d'un preliminar explicant coma e a quala escasença coma e perqué es estat decidit de redigir aquel registre e dels reglaments per la polícia dels jòcs. Aquel preliminar comença en 1323 e s'acaba en 1356.
    Lo segond registre a per títol Las Flors del gai saber. Lo tèxt comença per Commençan las Leys d'Amors. Es dividit en cinc partidas. La primièra partida tracha de la gramatica e de la versificacion amb un tractat sus totas las figuras de la retorica.
  8. ↑ Un mandament del 14 d'abril de 1404 indica que la despensa per fabricar las tres flors torna a sièis libres, setze jos e tres denièrs torneges per la crompa del marc d'argent, mai un franc per los daurar e tres libres per los faiçonar (Baron Guy Desazars de Montgailhard, « los Avatars biografics e iconografics de Clémence Isaure », p. 231).
  9. ↑ Guillaume de Ponsan, Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, p. 35 (lira en linha)
  10. ↑ Germain de la Falha, Annals de la vila de Tolosa dempuèi la reünion de la comtat de Tolosa a la Corona, p. 61-62 (lira en linha)
  11. ↑ Guillaume de Ponsan, Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, Examèn general, p. 1-14 (lira en linha)
  12. ↑ Guillaume de Ponsan, Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, Examèn general, p. 15-17 (lira en linha)
  13. ↑ Charles de Lagane, Discors contenent l'istòria dels Jòcs Florals e la de Dame Clémence, Vila de Tolosa, 1774 (lira en linha)
  14. ↑ Simon de la Loubère, Tractat de l'origina dels jòcs florals de Tolosa ; letras patentas del Roy, portant lo restabliment dels jòcs florals en una Acadèmia de polidas letras ; brevet del Roy, que pòrta confirmacion dels cancelièr, mainteneurs & mèstres dels jòcs florals e nominacion de novèls mainteneurs ; estatuts pels jòcs florals, p. 113-132 (lira en linha)
  15. ↑ (ca) Els Jocs Florals, Nou diccionari 62 de la literatura catalana, lletrA

Annèxes[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

Per òrdre cronologic de publicacion :

  • Pierre de Caseneuve, L'origina dels Jòcs-fleureaux de Tolosa amb la vida de l'autheur pel Sénher Medon, en çò de Raimond Bosc, Tolosa, 1659 (lira en linha)
  • Guillaume de Posan, Istòria de l'Acadèmia dels jòcs florals, Primièra partida, dins la quala s'examina tot çò que conten d'istoric l'antic registre de la Companhiá de las Sèt Trobadors o poètas de Tolosa, que comença en 1323, & acaba en 1356, Estampariá de la veusa de me. Bernard Pijon, 1764 (lira en linha)
  • Simon de la Loubère, Tractat de l'origina dels jòcs florals de Tolosa ; Letras patentas del Roy, portant lo restabliment dels jòcs florals en una Acadèmia de polidas letras ; brevet del Roy, que pòrta confirmacion dels cancelièr, mainteneurs & mèstres dels jòcs florals e nominacion de novèls mainteneurs ; estatuts pels jòcs florals, en çò de Claude-Gilles Lecamus, Tolosa, 1715 (lira en linha)
  • Philippe Vincent Poitevin-Peitavi (1742-1818), Memòria per servir a l'istòria dels Jòcs Florals, en çò de M. J. Lausas, Tolosa, 1815, tòm 1, tòm 2
  • Adolphe-Félix Gatien-Arnoult, Monumens de la littature romanica, publicats jols auspicis de l'Acadèmia dels jòcs florals, Librariá de J.-B. Paguèt editor, Tolosa, 1841, tòm 1 (lira en linha)
  • Adolphe-Félix Gatien-Arnoult, Monumens de la littature romanica, publicats jols auspicis de l'Acadèmia dels jòcs florals, Librariá de J.-B. Paguèt editor, Tolosa, 1842, tòm 2 (lira en linha)
  • Adolphe-Félix Gatien-Arnoult, Monumens de la littature romanica, publicats jols auspicis de l'Acadèmia dels jòcs florals, Librariá de J.-B. Paguèt editor, Tolosa, 1843, tòm 3 (lira en linha)
  • Jean-Baptiste Noulet, « De Clémence Isaure, substituïda a Notre-Dame la Verge Marie coma patrona dels jòcs literaris de Tolosa », Memòrias de l'Acadèmia de las sciéncias, inscripcions e polidas-letras, 1852, seria 4, tòm 2, p. 191-225 (lira en linha)
  • Claude Devic, Joseph Vaissète, Origina e establiment de l'Acadèmia dels Jòcs florals a Tolosa, dins Istòria generala de Lengadòc, Édouard Privat librari-editor, Tolosa, 1885, tòm 9, p. 429-432 (lira en linha)
  • Camille Chabaneau, Origina e establiment de l'Acadèmia dels Jòcs Florals tirats del manuscrit inedit dels Leys d'Amors publicat amb una introduccion, de las nòtas e una taula alfabetica dels poètas de l'Escòla de Tolosa, Édouard Privat librari, Tolosa, 1885
  • Camille Chabaneau, Jean-Baptiste Noulet, Dos manuscrits provençals del XIVe sègle contenent de las poesias de Raimon de Cornet, de Peire de Ladils e d'autres poètas de l'escòla tolosana, Maisonneuve e Leclerc, París, 1888 (lira en linha)
  • Axel Duboul, Los Dos Sègles de l'Acadèmia dels Jòcs florals (2 volums, 1901) Tèxt en linha 1 2
  • François de Gélis, Istòria critica de Jòcs florals dempuèi lor origina fins a lor transformacion en acadèmia (1323-1694), Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, 1912 (lira en linha). Reedicion : Slatkine, 1981.
  • Jean-Baptiste Noulet, Las jòias del gaujós saber. Recuèlh de poesias coronadas pel Consistòri de la gaujosa sciéncia (1324-1484) publicat amb la traduccion de J.-B. Noulet, revista e corregida, una introduccion, de las nòtas e un glossari per Alfred Jeanroy, Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, 1914 (lira en linha)
  • Alfred Jeanroy, « la poesia academica a Tolosa al catorzen e al quinzen sègles segon lo Registre de Galhac », dins Revista dels Pirenèus, 1914, tòm XVI, p. 273-294 (lira en linha)
  • Baron Guy Desazars de Montgailhard, « los Avatars biografics e iconografics de Clémence Isaure », dins Memòrias de l'Acadèmia de las sciéncias, inscripcions e polidas-letras de Tolosa, 1915, p. 203-457 (lira en linha)
  • Joseph Anglade, Las leys d'amors, manuscrit de l'Acadèmia dels jòcs florals, Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, Auguste Picard, París, 1919, tòm 1 (lira en linha), reïmpression Johnson reprint corporacion, 1971
  • Joseph Anglade, Las leys d'amors, manuscrit de l'Acadèmia dels jòcs florals, Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, Auguste Picard, París, 1919, tòm 2 (lira en linha), reïmpression Johnson reprint corporacion, 1971
  • Joseph Anglade, Las leys d'amors, manuscrit de l'Acadèmia dels jòcs florals, Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, Auguste Picard, París, 1919, tòm 3 (lira en linha), reïmpression Johnson reprint corporacion, 1971
  • Joseph Anglade, Las leys d'amors, manuscrit de l'Acadèmia dels jòcs florals, Estampariá e librariá Édouard Privat, Tolosa, Auguste Picard, París, 1920, tòm 4, Estudis, nòtas, glossari e indèx (lira en linha), reïmpression Johnson reprint corporacion, 1971
  • E. Martin-Chabot, « Ressons judiciaris dels Jòcs- Florals de l'an 1474 », dins Annals del Miègjorn, 1921, tòm 33, no 131-132, p. 137-145 (lira en linha)
  • Philippe Wolff, « De mainteneurs del Gaujós Saber als mèstres-cantaires de Nurembèrg », dins Annals del Miègjorn, 1985, tòm 97, no 170, p. 203-208 (lira en linha)
  • Georges Passerat, « la glèisa e la poesia : las debutas del Consistori del Gai Saber », dins Glèisa e cultura en França meridionala (XIIe – XIVe sègle), Tolosa, Edicions Privat, coll. « Quasèrns de Fanjeaux, no 35 », (ISBN 2-7089-3436-8, lira en linha), p. 443-473
  • Pierre Escudé, « Conflictes poetics e politics dins los Jòcs florals : per una istòria de l'umanisme dins lo primièr XVIe sègle tolosan (1513-1562) », dins Annals del Miègjorn, 2002, tòm 114, no 238, p. 183-199 (lira en linha)
  • Valeria Russo, « Conservatisme e apostasias dins una comunautat poetica del sègle XIV  : lo siventès d'Arnaut Vidal de Castelnou d'Ari », dins Camenulae, (lira en linha)
  • (en) Laura Kendrick, The Consistori Del Gay Saber Of Tolosa (1323–Circa 1484), dins jos la direccion d'Arjan van Dixhoorn e Susie Speakman Sutch, The Reach of the Republic of Letters: Literary and Learned Societies in Late Medieval and Early Modern Euròpa (2 panatòri.), Brill (colleccion Studies in Intellectual History), Volum 168, 2008, p. 17-32, (ISBN 978-904744218-9)

Articles connèxes[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Aquel document proven de « https://fr.wikipedia.org/w/index.php?title=consistori_del_gay_saber&oldid=213339835 ».