Camponotus vehemens

Un article de Wikipédia, l'enciclopèdia liura.

Camponotus miserabilis

Camponotus vehemens es una espècia fossila de formigas de la tribú de las Camponotini (sosfamilha de las Formicinae).

Classificacion[modificar | modificar lo còdi]

Las doas espècias Camponotus vehemens e Camponotus miserabilis son descrichas en 1891 pel paleontològ e entomologista alemand Bruno Förster (1852-1924)[1],[2].

Sinonims[modificar | modificar lo còdi]

L'espècia Camponotus miserabilis es declarada sinonima de Camponotus vehemens en 1937 pel paleontològ francés Nicolas Théobald (1903-1981)[3], çò qu'es confirmat en 2012 pel myrmécologue anglés Barry Bolton (1938-)[4],[2]

Etimologia[modificar | modificar lo còdi]

Los epitèts especifics vehemens e miserabilis significan en latin « violent » e « miserable ».

Fossils[modificar | modificar lo còdi]

Segon Paleobiology Database en 2023, las colleccions de fossils referenciadas son al nombre de tres :

Descripcion[modificar | modificar lo còdi]

Caractèrs[modificar | modificar lo còdi]

La diagnose de Nicolas Théobald en 1937[3],[nòta 1] :

«  échant. R965, pl. XV, fig 24

Insècte negrós, alas jaunassas. Cap subquadrangulaire, a cantons arredondits ; uèlhs pro gròsses, de forma ovala, plaçats cap al mièg del cap ; antenas coidadas, inseridas al davant ; scape cort, funicule leugièrament renflé ; palpas maxillars a pena visibles ; tres articles discernibles. Còl net. torax vist de costat, netament segmentat ; pronotum cort, mésonomtum long, scutellum triangular ; métanotum a perfil dorsal en angle obtús ; torax regularament bombat d'esquinas. Peciòl format d'un sol segment fòrça renflé. Abdomèn alongat ; cinc segments, un autre sembla mancar. Patas brunas, cuèissas fòrtas, finament peludas, s'i distinguís una carena longitudinala ; tíbias cilindrics. Dim. ; L. = 9 mm.

échant. R656. Mòstra en mai las antenas e las alas. Alas longas e estrechas atenhent pas tot a fa l'extremitat de l'abdomèn (pl. XV, fig 25). Dim L. tot. = 9,5 mm ala L. = 6 mm.

échant. R291. Insècte negrós d'una talha de 7,5 mm(pl. XV, fig 26). »[3].

Dimensions[modificar | modificar lo còdi]

La longor totala es de 9 mm[3].

Afinitats[modificar | modificar lo còdi]

« Identic a las formas ja descrichas de Brunstatt per Förster, jols noms de C. vehemens e C. miserabilis (dos éch.). Plan vesin de C. mengei Mayr, mas de talha mai granda e a abdomèn mai alongat. Autres échant. 832 420, 200 (?). »[3].

Galariá[modificar | modificar lo còdi]

Qualques espècias vivas del genre Camponotus.

Bibliografia[modificar | modificar lo còdi]

Document utilisé pour la rédaction de l’article : document utilizat coma font per la redaccion d'aquel article.

  • [2012] (en) Barry Bolton, Catalòg of Ants of the World, . Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article
  • [1937] Nicolas Théobald, « los insèctes fossils dels terrens oligocèns de França 473 p., 17 fig., 7 cartas,13 taulas, 29 pòsts fòra tèxt », Bulletin Mesadièr de la Societat de las Sciéncias de Nancí e Memòrias de la Societat de las sciéncias de Nancí, Estampariá G. Thomas,‎ , p. 1-473 (ISSN 1155-1119 e 2263-6439, OCLC 786027547). Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'articleVoir et modifier les données sur Wikidata

Publicacion originala[modificar | modificar lo còdi]

  • [1891] (de) Bruno Förster, « Die Insekten der "Plattigen Steinmergels" von Brunstatt », Abhandlungen zur Geologischen Specialkarte von Elsass-Lothringen, panatòri. Band 3, no 1,‎ , p. 335-593. Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article

Ligams extèrns[modificar | modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimedia :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | modificar lo còdi]

  1. La diagnose es facha en francés. En botanica, la diagnose deviá èsser en latin fins en 2011 ; es dempuèi tanben autorizada en anglés.

Referéncias[modificar | modificar lo còdi]

  1. a e b Bruno Förster 1891, p. 428-430.
  2. a b e c (en) Referéncia Paleobiology Database : Camponotus vehemens Förster 1891 (ant) (consultat lo ).
  3. a b c d e e f Nicolas Théobald 1937, p. 218-219.
  4. Bolton 2012.